Tècnica vocal en el cant
La veu del cantant clàssic professional exigeix un gran domini de la tècnica per poder fer front als grans requeriments vocals, mantenint el seu timbre característic i evitant lesions. La impostació de la veu permet que aquesta sigui audible a distància i per sobre de l’orquestra. El repertori pop i de musicals utilitza amplificació i, encara que no necessita potenciar tant com el clàssic els harmònics aguts per a la transmissió del so, presenta les seves pròpies dificultats tècniques.
En molts casos i malgrat l’esforç dels insubstituïbles professors de cant, el cantant presenta problemes que comprometen la seva carrera.
Més informació en aquesta ponència “Acústica de la Veu Cantada”.
Situacions de risc
Patologies concurrents com ara:
- Reflux faringo-laringi
- Asma i al•lèrgies
- Processos inflamatoris o infecciosos de les vies respiratòries
- Dolors musculars o esquelètics
- Intervencions quirúrgiques abdominals, toràciques o cervicals
- Malalties agudes o cròniques debilitants
- Etapes d’estrès físic o psíquic
I altres factors com treballar en ambients sorollosos, locals amb aire condicionat i moltes hores d’ús de la veu. Entre altres, poden portar a un desequilibri en la coordinació fonorespiratòria seguit de sobreesforç laringi amb el resultat de microtraumatismes a la mucosa vocal que podrien derivar en algun tipus de lesió.
Simptomatologia:
- Coïssor i sequedat o dolor a la gola
- Sensació de cos estrany
- Tos freqüent
- Deteriorament de la qualitat de la veu
- Limitació en l’extensió vocal amb problemes als extrems de la tessitura
- Augment de la mucositat amb dificultats d’emissió
- Fatiga a la veu, sensació d’esforç excessiu, disfonies freqüents
- Problemes d’impostació i de fiato
Quines exploracions cal fer?
En primer lloc una anamnesi detallada per identificar el o els factors que poden haver desencadenat el desequilibri.
Després, observació de la mecànica respiratòria al servei de la veu.
Finalment, proves instrumentals:
- Video-laringo-estroboscòpia (VLE) per observar el patró vibratori de les cordes vocals i per descartar l’existència de lesions funcionals o orgàniques i de reflux faringo-laringi.
Veure més sobre la video-laringo-estroboscòpia a FonoLogos fent clic aquí
- Anàlisi Acústica de la veu (AAV) i Electroglotograma (EGG) per estudiar quin tipus d’estratègies de ressonància utilitza el pacient.
Imatge: màxima transferència del so en el belting. Vocal ‘e’ (soprano)
També pot estar indicat:
- Anàlisis de sang o exploracions radiològiques per descartar malalties generals infeccioses, endocrines o altres.
- Fonetograma (VRP) per determinar el rang de la veu en tota la tessitura i els punts febles del camp vocal.
- Electro-glotograma (EGG) per monitoritzar en tot moment el grau de contacte de les cordes vocals i els canvis articulatoris en les àrees de passatge.
Solucions al problema:
Una vegada verificat l’origen s’actuarà segons l’etiologia però també simptomàticament revisant la tècnica i els hàbits fonoarticulatoris. Poden estar indicades diverses mesures com ara:
- Repòs vocal relatiu o absolut
- Hidratació intensa
- Fàrmacs antibiòtics, antiinflamatoris, antihistamínics, mucolítics i antireflux, entre altres
- Mesures higiènico-dietètiques
- Fonocirurgia
Juntament amb el tractament mèdic s’ha de fer el de rehabilitació per recuperar la bona tècnica vocal bàsica i la confiança en la pròpia veu. Amb l’ajuda de programes informàtics d’anàlisi acústica s’accelera el procés: el pacient pot estudiar a la pantalla fenòmens de la seva veu com el vibrato i comprendre millor els mecanismes de suport i de projecció vocal que ha de posar en pràctica.