FonoLogos compta entre les seves especialitats la diagnosi, tractament i rehabilitació dels trastorns de la Parla. Els més usuals:
Dislàlia
És l’alteració en la producció d’un so deguda a un mal hàbit articulatori, sense que hi hagi una causa orgànica que ho determini. Els sons més freqüentment afectats són els sibilants i vibrants (/s/ i /r/).
La reeducació de la parla es basa en exercitar els òrgans articulatoris fins que executin els moviments precisos per obtenir el so desitjat.
Posteriorment cal un treball de generalització per anar-ho aplicant al lèxic ja conegut ja que estan automatitzades les antigues seqüències de moviments articulatoris i s’han d’anar reemplaçant per les noves automatitzacions.
Imatge: estudi de vibrants en reeducació de la parla. Diferències entre ‘cara’ i ‘carra’
Disglòssia
La parla està alterada per causa orgànica dels òrgans articulatoris. Són freqüents les amígdales hipertròfiques, vegetacions adenoides (carnots) malposicions dentàries per deglució disfuncional (atípica), fre lingual curt o disfuncions orofaríngies, entre altres patologies congènites o adquirides.
El tractament pot ser quirúrgic, ortodòntic i/o miofuncional depenent de l’etiologia. Una vegada corregit o compensat el factor causal es podrà emprendre el treball específic de rehabilitació de la parla com en les dislàlies fins obtenir la generalització.
Retard i trastorn fonètico-fonològic
La producció de la parla està alterada per una mala discriminació d’alguns dels seus sons. Els sons que produïm tenen diferents trets acústics. Alguns nens tenen dificultats en el reconeixement d’aquests trets diferencials, fet que comporta confusions en la comprensió i en l’expressió del llenguatge oral i escrit.
La intervenció logopèdica aportarà les claus per a la discriminació de fonemes.
Disàrtria
L’articulació de la parla és deficient per afectació del sistema nerviós central en les àrees responsables de les ordres motores als músculs implicats. Causes freqüents de disàrtria són la paràlisi cerebral, accidents vasculars cerebrals, malaltia de Parkinson i altres processos degeneratius o traumatismes cranials entre altres. El trastorn neurològic pot afectar també al control de la respiració.
El tractament dependrà en primer lloc de l’etiologia de la disàrtria i la teràpia logopèdica es basarà en millorar la coordinació fono-respiratòria i l’aprofitament de l’energia muscular.
Disfèmia
És un trastorn de la fluïdesa de la parla (tartamudesa) Per ser un cas particular dintre dels trastorns de la parla se li ha dedicat un apartat propi
Accedir des d’aqui a la secció Tartamudesa