Llenguatge i Comunicació

lenguaje-y-comunicacion

El llenguatge és la facultat de poder comunicar els pensaments d’un subjecte emissor a un receptor per mitjà d’un codi compartit.

En el terreny de la patologia podem trobar:

  • Dificultats per a l’adquisició del llenguatge
  • Pèrdua del llenguatge prèviament adquirit

Diagnòstic

Per mitjà de tests específics:

  • S’elabora el perfil psicolingüístic de l’infant en uns casos
  • Es determina el tipus de pèrdua i grau de severitat en altres

Quines patologies tractem?

Retard del llenguatge

Quan l’adquisició del llenguatge progressa seguint el patró evolutiu normal però més lentament del que és habitual per a l’edat cronològica de l’infant.

La intervenció logopèdica consisteix en dotar al nen d’un espai on pugui interactuar confiadament en un ambient lúdic i per mitjà de situacions quotidianes que estimulin i facilitin la comunicació.

Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

Quan l’adquisició del llenguatge progressa seguint un patró inharmònic de desenvolupament i està afectada per processos psicolingüístics que s’aparten de la normalitat, en absència de dèficits neurològics o altres causes orgàniques, psicològiques o ambientals.

La intervenció logopèdica segueix els mateixos principis que en el cas anterior però incidint especialment en aquells aspectes del llenguatge on pugui presentar majors dificultats: lèxic reduït, flexió dels verbs, comprensió de paraules relacionals, etc.

Alteracions del llenguatge en trastorns de l’espectre autista

Certs casos de trastorn de l’espectre autista (TEA) presenten dificultats en l’adquisició o la comprensió del llenguatge, així com en aspectes pragmàtics o trets suprasegmentals. En altres ocasions es pot produir una regressió del llenguatge prèviament adquirit.

La intervenció logopèdica anirà adreçada a incentivar intencions comunicatives, millorar el domini de la semàntica, de la pragmàtica, de l’entonació i ritme de la parla i de la comunicació no verbal.

Afàsia

Quan hi ha un deteriorament del llenguatge en una persona que fins a aquell moment el tenia normal, es parla d’afàsia. Es presenta per afectació d’alguna o diverses àrees cerebrals responsables de la comprensió, expressió o conducció del llenguatge.
Pot aparèixer de forma sobtada arran d’un accident vascular cerebral o traumatisme cranial, o es pot instaurar més lentament, en cas d’infeccions, tumors, epilèpsia i processos degeneratius com ara la malaltia d’Alzheimer.

Els símptomes poden incloure dificultats per entendre el llenguatge, per parlar de forma fluida, per denominar, per llegir o escriure entre altres.

Cal una curosa avaluació de tots els aspectes del llenguatge per determinar el tipus d’afàsia i el grau d’afectació de la comunicació.

La rehabilitació és més eficaç si comença precoçment doncs els primers 6 mesos es produeix de forma espontània una recuperació del teixit cerebral afectat.

El tractament es basa en emprar les funcions conservades per a la recuperació d’aquelles alterades, amb exercicis indicats per a cada cas. Patrons d’entonació, repetició, reconeixement d’imatges, lectura, escriptura, etc., així com programes informàtics específics seran eines valuoses per crear noves connexions neuronals.