Trastorns de la deglució

trastornos-deglucion

A FonoLogos diagnostiquem, tractem i rehabilitem aquests trastorns en la deglució:

Deglució disfuncional (o atípica)

Són moviments inadequats de la llengua i/o altres estructures durant la fase oral de la deglució. El nadó mama amb les mandíbules separades i la llengua ajustada a la tetina o al mugró. En aparèixer la dentició comença a mastegar i va abandonant l’hàbit de succió. Progressivament adopta el tipus de deglució de l’adult on la llengua no es recolza contra els incisius i els llavis estan en contacte passiu.

Si no es realitza adequadament aquesta transició i es manté l’hàbit deglutori infantil, pot esdevenir malformació de les arcades dentàries i malposició de les dents que impedeix la correcta oclusió dels maxil•lars. També presentarà alteracions fonètiques de la parla.

Tractament de la Deglució Disfuncional

Requereix una exploració a càrrec de l’otorinolaringòleg, foniatra o ortodontista per descartar una causa orgànica (carnots o amígdales palatines entre altres) que pogués haver passat desapercebuda.

La intervenció logopèdica consisteix en ensenyar al nen la correcta mecànica de la deglució amb reeducació lingual i de la resta de músculs implicats en la masticació per a que actuïn adequadament sobre les arcades dentàries així com reeducació de l’articulació de la parla.

Altres Disfuncions Orofacials

Són alteracions de la funció respiratòria, de succió, masticatòria. La respiració i la masticació determinen en gran manera la morfologia de la cara. Així, alteracions en aquestes funcions induiran desequilibris en el creixement facial.

El pas de l’aire pot estar dificultat a través de les foses nasals per la presència de carnots o pòlips, o a través de la faringe per un gran desenvolupament de les amígdales palatines.

Com a conseqüència el pacient respirarà. per la boca i si és un nen en període de desenvolupament se’n deriven disfuncions musculars de llengua, galtes i llavis que determinen alteracions de la deglució (com s’ha vist més amunt) de la forma del paladar i mandíbula, malposicions dentàries que comprometen la masticació, afecten a l’articulació témporo-mandibular (ATM) la competència labial i finalment l’articulació de la parla i l’estètica facial.
Un fre lingual curt, per altra banda, també pot afectar les funcions de la llengua.

Signes d’alerta:

  • El nen respira per la boca i sempre la té oberta
  • Té la cara allargada, fa ulleres i està pàl•lid
  • Té somnolència, ronca a la nit
  • El llavi superior no cobreix bé les dents o les genives
  • Les dents superiors es recolzen sobre el llavi inferior.
  • Mirant el perfil, la mandíbula sobrepassa el maxil•lar superior
  • Alguna o totes les peces dentàries inferiors cobreixen les superiors
  • Quan empassa contrau els llavis i la barbeta.
  • Li costa mastegar alguns aliments i “fa bola”
  • Pronuncia malament alguns sons

Disfàgia

És la dificultat en la progressió dels aliments des de la boca fins a l’estómac. En condicions normals la llengua i els músculs de la masticació treballen en conjunt per impulsar el bol alimentari, mastegat i insalivat, cap a la faringe. Des d’aquest moment es desencadena una seqüència de moviments que coordina successives contraccions i relaxacions que fan progressar el bol fins a l’estómac.

Si hi ha una causa que pertorbi algun d’aquests mecanismes a qualsevol nivell, el resultat serà un trastorn de la deglució.

Signes d’alerta:

  • Dificultats per empassar sòlids, sembla que l’aliment no pot passar.
  • Dificultats per empassar líquids, s’ennuega o sobrevé tos a cada glop
  • Infeccions respiratòries freqüents
  • El menjar torna a la boca o al nas després d’haver-lo empassat
  • Després d’empassar queda sensació de tenir restes alimentaris a la faringe

Causes de disfàgia:

  • Accidents vasculars cerebrals, afeccions neurològiques i malalties degeneratives causen descoordinació en els moviments d’obertura i tancament de l’esfínter esofàgic superior o afecten a la funció valvular de la laringe.
  • Tumors de boca o faringe creen obstrucció al pas dels aliments.
  • Reseccions quirúrgiques poden alterar l’anatomia i la fisiologia de la via digestiva.
  • Diversos fàrmacs com ara sedants, antidepressius, antipsicòtics, retrovirals, antiinflamatoris, entre altres, poden afectar a la deglució sobretot en persones grans.
  • Alteracions de la motilitat de l’esòfag o estenosi (estretament) per reflux gastro – esofàgic.

Tractament de la Disfàgia:

Després d’establir si l’origen és a l’orofaringe o a l’esòfag i si és de naturalesa obstructiva o neuromuscular, s’apliquen les mesures terapèutiques que, des del punt de vista de la rehabilitació poden incloure:

  • Canvis posturals de cap i coll per redirigir el bol alimentari.
  • Estímuls sensitius per afavorir el reflex de la deglució.
  • Maniobres deglutòries i exercicis de reforç de la musculatura.
  • Adaptació de la dieta amb canvis en la mida del bol i la consistència i textura dels aliments